dijous, 15 de desembre de 2016

Els Reis d'Orient

Pessebre a la plaça de Sant Jaume, Barcelona 2016
Les fotografies d'aquesta escena són, d'esquerra a dreta: Pau Casals, Joan Miró i J.V. Foix


Pessebre al claustre de la Catedral de Barcelona, 2016

Us presento aquestes dues imatges de dos pessebres que conviuen a Barcelona molt a prop un de l'altre. La primera escena té autors coneguts, Quim Domene i Toti Toronell, i la segona és anònima. Fan referència al mateix passatge bíblic: els Reis d'Orient i l'ofrena de presents al nou nat, Jesús.

La font documental és el Nou Testament en l'Evangeli segons Mateu 2, 1-12 i diu així:

«Després d'haver nascut Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem, i preguntaren: «On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l'orient el seu estel, i hem vingut a fer-li homenatge». Quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem. Va reunir, doncs, tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els demanava on havia de néixer el Messies. Ells li digueren: «A Bet-Lèhem de la Judea, perquè així ho ha escrit el profeta: I tu, Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets el més petit dels clans de Judà; és de tu que sortirà un cabdill que pasturarà el meu poble d'Israel».

Llavors Herodes, d'amagat, cridà els mags, es va informar ben bé per ells del temps de l'aparició de l'estrella i, tot adreçant-los cap a Bet-Lèhem, els digué: «Aneu, i informeu-vos ben bé de l'infant i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber perquè jo també vagi a fer-li homenatge». Ells, després d'escoltar el rei, sortiren, i l'estrella que havien vist a l'orient els anava al davant fins que s'aturà al damunt d'on era l'infant. En veure l'estrella, van tenir una gran alegria. Entraren a l'establia, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i, prosternant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra. I, avisats en un somni que no tornessin cap a Herodes, se'n tornaren per un altre camí a la seva terra.
»—La Bíblia de Montserrat

Qui eren els Reis d'Orient? La Viquipèdia en la seva entrada Reis Mags d'Orient ens diu que: 

- El relat de Mateu és l'únic al Nou Testament que ens parla dels Reis d'Orient.
- L'original de l'evangeli va ser escrit en arameu i la traducció del mot "mag" pot tenir diversos significats: savi, home de ciència, bruixot, matemàtic, etc.
- Els Reis Mags van venir de l'Orient, d'on surt el sol, per simbolitzar que són portadors de llum.
- No hi ha constància de quants eren ni de com es deien.
- Van fer una ofrena amb or, encens i mirra. L'or com a símbol de poder a la terra. L'encens com a referència a la condició divina de l'honorat. La mirra, producte que es fa servir per embalsamar, recorda la condició mortal del Messies.

I, com el temps d'advent és temps de reflexió, ara us pregunto: què en penseu d'aquestes dues representacions sobre els Reis d'Orient?

Per ajudar-vos una mica us escric l'estrofa del poema Ho sap tothom, i és profecia de J.V. Foix que ha inspirat la instal·lació de Quim Domene i Toti Toronell:

Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.
J.V. Foix

M'és grat, a la manera dels Reis d'Orient, oferir-vos aquest present:



19 comentaris:

  1. Jo, en cosa de tradicions, acostumo a ser força tradicional. No estic en contra de les "reinterpretacions modernes" (sempre que mantinguin un respecte mínim al que representen) però, de vegades, sembla que l'únic que busquen és fer-ho tot ben estrany per així poder cridar l'atenció i que se'n parli que es veu que, en la societat actual, és l'única cosa que interessa... per desgràcia, afegeixo.

    M'agafo una estrella de xocolata, moltes gràcies. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'aquesta idea m'agrada que s'hagin inspirat en un poema de Foix. Crec que no hem de perdre cap oportunitat per donar a conèixer el llegat dels nostres poetes. També m'agrada com a instal·lació artística.

      Elimina
  2. Gràcies, Consol!

    A Blanes, ja fa uns quants anys, van aparèixer els tres reis i les tres reines. El desconcert va ser general, però mira... la il·lusió sempre va pel davant!

    Gràcies per les xocolates, jo començo a sentir-me culpable perquè no vaig deixar res per menjar, el dia de la Immaculada (despistada!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Curiós això de les tres reines, però ben mirat i anant a les fonts, res indica que no pugui ser.

      Elimina
  3. Això de les interpretacions és una cosa que no tinc clar, potser sempre em sorgeix la pregunta, que es pretén amb elles? Crec que quan el que es pretén instal·lar és un Betlem s'ha d'ajustar al que s'entén per tal. Si volem representar el que significa el betlem, aquí crec que hi caben més les diferents interpretacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser és per això que hi ha gent que no li agrada. Així i tot, potser les interpretacions de quelcom no són eternes i immutables també pateixen canvis, més o menys perceptibles, que marquen èpoques distintes.

      Elimina
  4. Aliens, els reis d’Orient eren aliens

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no, Pons, que no!... eren savis (i no sabem si sàvies) que es guiaven per un estel.

      Elimina
  5. Bé... hehehe... No sé si caldria que jo digués quin és el que més m'agrada. Evidentment el segon. No és que m'agradi més, és que el primer no m'agrada. En la meva opinió són ganes de fer parlar, cada any la mateixa comèdia, cada any, "a veure què hauran posat". Un pessebre és un pessebre. Per la nostra estimada progressia totes les tradicions són respectables, menys les cristianes, aquestes es poden canviar i no passa res.

    Tan bonic que és un pessebre com cal!!

    Anècdota: A una cafeteria de Reus on anem sovint amb el meu marit perquè allí veiem els partits del Barça, tenen una part amb tauletes (pel meu gust una mica petites) i cadires i una altre (en el mateix espai, eh? és una sola sala) tocant a la paret, taules amb bancs enganxats, no es poden moure) Entre la part dels bancs i la porta els queda com un espai on tenen un prestatge en el que sol haver-hi revistes d'aquestes gratuïtes, fulls de publicitat, etc. Ara ho han retirat i han posat un pessebre. Van anar als xinos i van comprar un munt de figuretes, senzilles, de plàstic, d'uns 7 o 8 cm. i han fet un pessebre totalment tradicional. Hauríeu de veure l'èxit que té. Fa dos o tres dies unes nenes ja "grandetes" d'uns deu u onze anys s'hi van passar una bona estona movent els xaiets, avançant els pastors... Em va fer feliç veure l'escena :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dius coses que comparteixo i potser hauríem de vigilar més quan volem modificar les tradicions. Si allò que volem introduir no és important, millor deixem-les com estan. Caldria buscar una justa mesura entre la renovació i la conservació. Ja veus que crec que algunes coses és bo que les canviem.
      El pessebre és una construcció simbòlica molt interessant i està molt bé que els infants hi juguin.

      Elimina
  6. Ah, jo crec que els reis eren uns savis astrònoms :-))

    ResponElimina
  7. Jo trobo que les dues coses estan bé. M'agraden els pessebres tradicionals i m'agraden també les reinterpretacions. Que hagi triat un poema de V. Foic, també m'agrada, encara que estèticament potser tanta bombolla m'atabala una mica.

    M'agrada que els tres reis que han triat, siguin poetes i artistes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, també trobo que hi ha coses encertades en aquesta reinterpretació d'un poema de Foix que a la seva vegada re-interpreta un passatge bíblic.
      Els literats, músics i artistes són els nostres savis.

      Elimina
  8. Assumpta si jo també "voto" pels tres savis astrònoms!!!!

    un molt bon post Consol sense saber-ho jo també he esrit, a la meva manera un post sobre reis mags

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfreelang. Tot parlant dels Reis d'Orient he après noves coses. Endinsar-se en la història és entrar en un pou de coneixement sense fons.

      Elimina
  9. Com la Carme, crec que una cosa no treu l'altre i m'agraden ambdós

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cadascun s'ha de valorar per si mateix perquè ens aporten coses distintes. I a més, conviuen un a prop de l'altre, podem escollir el que més ens agrada.

      Elimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!