dissabte, 17 de desembre de 2016

Visca els reis mags de l'Orient!

Ja ens anem acostant a l'hivern, al Nadal i ja ens hem cruspit setze xocolatines del calendari d'advent (.....deixo esborrany avui dia 3,  perquè qui no corre vola i si em descuido no em quedaran dies per escriure el meu segon post d'enguany .....això demostra l'enorme capacitat de convocatòria d'aquest blog )

Avui és 17  de desembre , només li resten 14 dies a l'any 2016 per finir .....dintre de vuit dies ja Nadal , tradicionalment les famílies s'apleguen al voltant de la taula, canten nadales davant el pessebre amb la cabana establia de suro, l'àngel damunt un cel pintat d'estrelles de plata  ....els pastorets de terra cuita o de plàstic, els tres reis que encara estan allunyats i cada dia els acostem una miqueta.....

Dec somiar ....encara les famílies fan el que he escrit? ara hi ha la moda dels avets .....nosaltres que som mediterranis......cada cop menys gent fa el pessebre.....els reis mags estan en franca minoria competint amb un home amb evident teixit adipós ( deu tenir els triglicèrids i el colesterol pels núvols)  al voltant del seu abdomen , vestit de vermell per la coca cola o no se quins orígens mercantils ...barbut barbablanc  abans sembla que anava de verd....Santa Claus, Papa Noel .....traduït seria Papa Nadal .....

Vindico i reivindico els tres reis mags, el Melcior ,  Gaspar  i  Baltasar ......el blanc , el ros i el negre .....representats així per figurar cultures races i països diferents  .....fan vida sana, no estan grassos, venen en vaixell, en avió, i van muntats en camells ....són tres savis astrònoms, són mags i són màgics , tenen el do de la ubiqüitat   ,són els més fidels exponents de la física quàntica estan aquí i allí i la mateix temps a tot arreu  . són discrets i silenciosos, no fan riallades sorolloses com el senyor barbablanc i panxut .....van vestits elegants i es veu de lluny que són savis però no pedants, són humils i van fer un viatge llarguíssim seguint un estel ......¿no us sembla genial, preciós, sorprenent i bonic ?

Visca els tres reis de l'orient !
podeu fer-los una mossegadeta que aquest són fets de xocolata !

20 comentaris:

  1. Sí, a mi també m'ho sembla: són genials aquests savis. Agafo un xic de Melcior per ser el més gran i doblement savi.

    ResponElimina
  2. Mira si són genials que són els únics reis que em cauen bé, els únics monarques que no considero obsolets. :-))

    Jo m'agafo un tros del rei ros... a diferència de la gran majoria de nens, era el meu preferit. :-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. si que són genials sí a mi em passa el mateix són els únics reis que em cauen bé hehehehehehe
      jo del Baltasar tota la vida !!!

      Elimina
  3. Jo m'agafo un tros de rei negre, sempre he tingut una mica de preferència per ell.
    I la xocolata negra, m'agrada molt més que la rossa i que la blanca.

    A cada meva, a part de les quatre cosetes i llaminadures del tió i un llibre per cada nen (el meu tió sempre caga un llibre) els regals els duen els Reis, el dia dels Reis, tal com toca!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I m'encanta que siguin mags, que siguin savis, que siguin tres, i que segueixin un estel. Tot m'agrada...

      Elimina
    2. agafa dels qui vulguis ....a casa meva també els reis de tota la vida, els mags .....el tió ara que no tenim criatures petites ja no el fem ai las ....

      Elimina
    3. A casa meva era exactament igual, CARME!! El Tió ens deixava monedes de xocolata, "peladilles", alguna cosa petita i un conte!! La meva mare, la gran promotora de la lectura entre els seus fills, sempre ens en posava un :-) i ja està! Les joguines més "grans" les portaven els Reis de l'Orient, i tant que sí!! :-))

      Elimina
    4. com ha de ser Assumpta els reis de l'orient !!!!

      Elimina
  4. Jo també reivindico els Reis!!!Jo faré una mossegadeta al Baltasar, que la xocolata negra té més cacau...
    Doncs per sort mola gent encara segueix les nostres tradicions, com la de la mainada que enfilada la cadira refila versos que fan llagrimejar la resta de comensals...
    Petonets.

    ResponElimina
  5. A mi m'agrada molt la nit de reis i, arriben al seu dia, no era permès ni la nit de reis. Calia posar les sabates corresponents i deixar menjar per als camells i ningú podia tafanejar pels armaris per descobrir res.
    Tot això era a casa meva de casat, així ho hem mantingut sempre la il·lusió pel dia era encara infantil.
    Fa temps, els primers reis sense la meva Rosario, vaig escriure un post a Toparessiempre, parlant de la il·lusió de la nit de reis.
    http://toparessiempre.blogspot.com.es/2012/01/reyes-magos.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un escrit preciós. Suposo que s'ha de viure per poder dir allò de "entiendo como te sientes", però, tot i així, mentre llegia el teu text, sí que m'ha donat la sensació que podia entendre bé que, probablement, si em faltés el meu marit, el dia de Reis seria un dels dies en que més el trobaria a faltar.

      Espero que aquest any també puguis estar envoltat d'amics i persones que et donin el seu afecte i t'ajudin a que els records que vindran, siguin els més macos i entranyables.

      Elimina
    2. com et diu molt ben dit l'Assumpta jo també vaig llegir el teu post sobre els reis ---preciós és poc

      Elimina
  6. Doncs us confessaré que jo mai havia tingut un "Rei preferit", de fet, no va ser fins que ja era adulta que vaig sentir que els nens i nenes deien que a ells els portaven els regals "el rei negre" o "el rei ros"... Jo sempre, sempre, havia imaginat que venien tots tres!!:-DDD

    Quan es té un poder màgic tan gran, aquest do de poder estar a tants llocs a la vegada, doncs res, que jo no veia cap problema en que tots tres pugessin per una escala, entressin per la finestra, deixessin els paquets, mengessin alguna coseta, donessin de beure els camells... i sense fer soroll, vigilant de no despertar els infants (què macos els nostres reis! els nostres savis de l'Orient!)

    M'encanta la cara dels més petits a la cavalcada! Els seus ullets ben oberts, la mirada il·lusionada... i em molesta moltíssim que es "jugui" a fer ximpleries amb això, com posar una dona disfressada d'home i que algun infant se'n pugui adonar (ara resultarà que el problema de la igualtat entre sexes, dels drets de les dones en l'àmbit laboral, etc. vindrà de poder disfressar-se de rei... o, de reina directament, canviant tota la tradició), o posar-se uns vestits ridículs que no tinguin res a veure amb les seves túniques, capes i corones...

    ELFRI!! Un post que aplaudeixo de principi a fi!! ;-))))

    ResponElimina
  7. Gràcies Assumpta .....fixat amb la mar de crescudeta que estic i encara vaig a veure la cavalcada dels reis mags....encara molta gent petita i gran posa cara d¡il·lusió.....també estic d'acord amb tu que les coses importants com en el terreny laboral i social i molts altres s'ha de reivindicar la perspectiva de genere però ja s'ha fet un gra massa esperpèntic que potser és sobrer

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperpèntic... l'has clavat amb aquesta paraula! Això és el que són algunes "cavalcades modernes".

      Que no es perdi mai aquesta mirada d'il·lusió, ni en petits, ni en grans! ;-))

      Elimina
  8. Jo, com l'Assumpta, no tenia un rei preferit: tots tres eren els meus preferits! Però quan vaig ser mare, en una cavalcada, el meu fill mitjà, que aleshores encara era el petit, em va dir que el rei ros l'havia mirat als ulls! I que aquest era, de ben segur, qui li portava els regals a ell! Des de llavors, les preferències, a casa, han anat sempre cap al rei ros! A casa, el tió caga llaminadures, neules i torrons i els reis porten les joguines. De sempre! Gràcies pel post, Elfree!

    ResponElimina
  9. Cal mantenir aquestes tradicions boniques. A casa de petita les joguines les portava el tio però els reis seguien tenint molta importància. Escriure la carta, anar a portar-la al patge, la cabalgata, el fanalet... deixar menjar pels reis i pels camells... és que donen molt de sí

    ResponElimina
  10. Crec que tens raó, es mereixen més protagonisme, a veure si l’any vinent els hi dedico un post o dos.

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!