Records robats

   Com molt bé diu el títol de l'entrada, avui vull compartir amb vosaltres un record "robat". És cert que jo hi surto, però era massa petitona per recordar-ho. De fet, és un record de ma mare (i de mon pare també, tot sigui dit, però de ma mare principalment). Doncs bé, aquí va:

   A la meva família, en general, ens agraden les antiguitats. Els meus avis tenien una pensió on el meu pare i les meves tietes hi van créixer, i, més tard, jo hi vaig jugar les vegades comptades que hi vaig anar abans que la venguessin. Pel que m'ha explicat ma mare, no sé com, però les meves tietes van "heredar" una cuineta de fusta, ja vella quan elles eren petites. Total, quan jo era petita, era l'única nena per les dues bandes de la família i les meves tietes van decidir donar-li a ma mare la cuineta per a mi. La cuineta estava feta pols (imagineu-vos, quan la vaig heretar deuria tenir pel cap baix 40 anys, si fa no fa) i ma mare, que és una autèntica artista amb les mans, va decidir arreglar-la. Anant al gra, jo vaig veure com ma mare treballava en la cuineta, com a poc a poc l'anava restaurant. Jo em pensava que seria el meu regal d'aniversari, com que faig els anys una setmana després de Reis. En fi, va arribar la nit de Reis, i la cuineta no estava acabada. El meu germà i jo vam anar a dormir "tranquil·lament" (tranquil·lament és un dir, tots sabem com estan els nens el dia abans de Reis) i pel matí, vam sortir els dos disparats cap al llit dels nostres pares cridant "HAN VINGUT ELS REIS!!! HAN VINGUT ELS REIS!!! VAAAAAA!!! QUE HAN VINGUT ELS REIS!!!" i els quatre vam baixar, despentinats i lleganyosos, cap a obrir els regals.

   Suposo que la majoria ja deu haver endevinat què era el regal més voluminós que portava el meu nom: efectivament, la meva súper cuineta nova. Quan la vaig veure allà, acabada i preciosa, no se'm va ocórrer res més que dir-li a ma mare, tota meravellada: "Mira, mama! Els Reis l'han acabada per tu!". Ma mare em va dedicar un somriure cansat i ullerós per la manca de son i em va dir "Ja ho veig, Mariona, quina il·lusió, oi?".


   I ja està, aquí us deixo un dels records més preuats que tinc, encara que no sigui del tot meu. Potser us pregunteu per la cuineta. Encara la tinc guardada, amb totes les firetes de quan era petita, esperant que la pròxima generació hi jugui i hi tingui bons records amb ella. ^^


   Si heu arribat fins aquí, ja podeu gaudir de la vostre xocolatina i espero que us hagi agradat l'entrada.